Tal i com publica el portal web 324, la Generalitat de Catalunya ha aprovat un decret llei que allarga durant quatre anys més la limitació d’ampliar i d’instal·lar noves granges en les zones de Catalunya que reuneixen dues condicions:

  1. Un gran nombre d’explotacions.
  2. Aigües contaminades per nitrats procedents dels purins.

L’objectiu de el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural és revertir la presència excessiva de nitrats a les aigües d’aquestes àrees, que inclouen 68 municipis de tot Catalunya evitant l’excedent de purins, és a dir, que les granges existents puguin gestionar les dejeccions i adoptin sistemes de tractament que revaloritzin aquests fertilitzants naturals sense que augmenti la pressió en la gestió per un increment del nombre d’animals que es crien en aquestes zones.

A Catalunya hi ha aproximadament uns 8 milions de porcs, 700.000 caps de boví i 38 milions d’aus que generen cada any uns 17 milions de tones de purins i 4,4 milions de tones de fem i gallinassa.

Granges compromeses amb la gestió ambiental

La mesura és fruit d’un procés de diàleg amb el sector, que està compromès amb la reversió de la situació actual. Els 68 municipis inclosos en la limitació que ha aprovat el Govern estan per sobre del 1,2 d’Índex de Càrrega Ramadera, que es calcula d’acord amb la producció total de quilograms de nitrogen que produeixen els caps de bestiar en relació amb la superfície agrícola municipal que ha d’absorbir.

En aquests municipis ja hi ha 105 explotacions que disposen d’algun sistema de tractament, el que suposa la gestió del 34 % dels excedents de purins. A més, el 50% dels excedents els tracten empreses especialitzades en residus. Actualment, per tant, encara hi ha un 16 % d’excedent de nitrogen procedent dels purins que s’ha d’exportar (amb les emissions de diòxid de carboni corresponents) per fer una gestió correcta.

Compostatge i fertilització orgànica, l’abonament de tota la vida

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d’un esquema de bioeconomia circular basada en el foment del compostatge i de la fertilització orgànica d’excel·lència, ajustada a les necessitats dels cultius. Tot això amb una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan sigui necessari, l’exportació dels excedents de nutrients.

Es tracta d’assegurar la qualitat dels sòls i les aigües subterrànies amb una gestió correcta de les dejeccions ramaderes per aconseguir una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, alhora que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes i del sector carni català.

La normativa, que s’està implementant des de fa dos anys, busca promoure les dejeccions ramaderes que generen les granges com un recurs que, ben aplicat, pot mantenir o fins i tot millorar la qualitat dels sòls agrícoles, el que es traduiria en un increment substancial del potencial productiu dels cultius implantats.