La tarda del dijous 28 de gener va tenir lloc la XXIII Jornada de Porcí de la UAB i l’AVPC a la que van assistir uns 150 veterinaris del sector porcí (d’un total de 240 inscrits).

Degut a les restriccions i la situació actual derivada del coronavirus, aquest any les jornades es van convertir en una tarda de casos clínics celebrada online.

Jordi Casal Fàbrega (UAB) va ser l’encarregat d’inaugurar la Jornada en nom de la UAB i l’AVPC.

José Casanovas (Cincaporc) i Enric Mateu (UAB), com a moderadors, van presentar els casos exposats durant la jornada:

  1. Albert Ferré (Portesa) – “Intervalo cubrición-aborto y su monitorización”:
    • Comparació de dos casos que van tenir lloc de forma paral·lela, en una granja positiva al virus del síndrome respiratori i reproductor porcí (PRRS) però estable i en una altra positiva inestable, que va presentar un brot de PRRS el 2019 i un brot de diarrea epidèmica porcina (DEP) al 2020.
    • L’interval de cubrició-abort et permet detectar si existeix alguna estacionalitat i és imprescindible per ajudar a un diagnòstic d’un problema reproductiu, juntament amb una clínica compatible.
    • A més, obtenir un patró d’aquest interval et permet comparar el que està passant actualment en relació a l’històric de la granja.
  2. Fran Gonzalvo (Cincaporc) – “Casi da para pagar el sueldo al veterinario”:
    • Es tracta d’una granja amb genètica hiperprolífica que passa de 33,75 garrins deslletats per truja i any (LDCA) el 2019 a 31,25 LDCA el 2020.
    • La baixada en el nombre de garrins es va relacionar amb un augment de baixes durant la lactació: gran part de l’any va estar al voltant del 25%.
    • A l’analitzar tota la informació i les dades recopilades es va detectar la presència del virus PRRS de forma lleu amb un augments en el nombre dels momificats i una reducció en el nombre de garrins deslletats.
    • A més de fer proves laboratorials per descartar problemes greus a nivell gastrointestinal, es van revisar les sales de maternitat: higiene, calefacció, encalostrament, ventilació, etc.
    • Després de revisar-ho, es va detectar que el problema venia per una mala circulació de l’aire degut a les bigues (eren vistes i amb la prova de fum es va comprovar que aquesta era la causa).
  3. Lorena Pérez (Elanco) – “Complejo entérico: cómo abordar la DPD ante la retirada del ZnO y el uso responsable de antibióticos”:
    • Es tracta d’una granja que a principis del 2020 va retirar l’òxid de zinc i va afegir un additiu natural al pinso.
    • Durant l’estiu la mortalitat augmenta per diarrea i, a pesar de reintroduir el ZnO al prestarter, el problema seguia…
    • Es van fer proves laboratorials i anàlisis d’aigua.
    • Les primeres actuacions van incloure la vacunació per a Rotavirus A i E. coli a nivell de transició.
    • En la maternitat també es van observar diarrees lleus de forma puntual.
    • A l’octubre es va confirmar que el problema era degut a Salmonella (a nivell de necròpsia es van confirmar lesions de tipus difteroide a nivell intestinal).
    • Es va realitzar una neteja a fons amb sosa i es van fer canvis a nivell de maneig (deslletament en maternitat, plats al costat del cap de la mare, no fer adopcions al principi, nius i mantes, etc.).
  4. Paula Sánchez (Agropor) – “Casi casi terminado”:
    • El cas clínic té lloc en una transició de 7.000 places, ubicada a Múrcia, i a principis de novembre.
    • La Paula va rebre la trucada del granger perquè els animals tenien uns 10 dies i estaven atrassats, no arrancaven a menjar.
    • Durant la visita els animals presentaven un mal aspecte i alguns tenien simptomatologia respiratòria i/o diarrea.
    • Al cap d’uns dies, augmenten les baixes i apareixen lesions a la pell en forma de crostres.
    • Se sospita de paraqueratosis, que se sol relacionar amb desequilibris nutricionals i/o metabòlics. En aquest cas, deficiència de zinc.
    • També es va analitzar la presència de micotoxines al pinso i es va confirmar la presència de DNO i altres micotoxines.
  5. Rafael Vázquez (Servacal Spv Veterinarios) – “Salmonella cholerasuis: porcinos Ibéricos x Duroc; inadecuación de infraestructuras, manejo y bioseguridad”:
    • Granja de 150 truges de raça Ibèrica amb monta natural i poca inseminació artificial. A més, el maneig no és del tot adequat.
    • El problema va començar al deixar d’utilitzar òxid de zinc i neomicina al pinso de transició. Van aparéixer problemes respiratoris així com baixes sobtades i diarrees. També van aparéixer animals amb la pell de color rogenca, hepatomegàlia i esplenomegàlia així com diarrea color rovell d’ou.
    • Pensaven en mal roig i van aïllar S. cholerasuis al pulmó.
    • Es va tractar amb neomicina en aigua, reducció de la concentració proteica i una autovacuna, que ha funcionat perfectament ja que ha fet desaparéixer la simptomatologia septicèmica.
  6. Carlos Neila (IRTA-CReSA) – “Estimación del coste económico y el uso de antimicrobianos debido a Streptococcus suis en España, Alemania y Países Bajos”:
    • A pesar de ser un patògen àmpliament distribuït a nivell mundial, se’n desconeix la prevalència.
    • Es van fer enquestes als veterinaris de més de 3.000 granges per descobrir, entre altres, la quantitat de lots que van presentar problemes clínics, la mortalitat i el tipus de tractament antimicrobià aplicat.
    • En el cas d’Espanya (Catalunya i Aragó, bàsicament), al llarg de l’any 2019 es van detectar més del 80 % de maternitats i transicions afectades i un 40 % dels engreixos. En quant als casos clínics i mortalitat, predomina en la fase de transició amb un 3,2 i un 0,7 % respectivament.
    • En comparació amb Alemania i Països Baixos:
      • En maternitat i transició Espanya supera amb gairebé un 30 % als altres països mentre que a nivell d’engreix estàn igualats.
      • En quant al percentatge d’animals malats, és inferior als altres països.
      • La mortalitat és similar en els 3 casos.
    • L’estudi determina uns pèrdues de 10 cèntims d’euro per animal a la fase de maternitat, 55 cèntims a la transició i 8 cèntims d’euro a l’engreix. Unes conseqüències econòmiques molt inferiors a les presentades per Alemania i Països Baixos.
    • A nivell anual, el cost seria de 30,7 m€ a Espanya, 70,6 m€ a Alemania i 17,3 m€ als Països Baixos.
    • El grup d’antibiòtics més utilitzat és el dels beta-lactàmics, tant a nivell d’Espanya com en els altres 2 països, i sobre tot en la fase de transició (Espanya utilitza una quantitat 3 cops per sobre de la d’Alemania).

Josep Solé (AVPC) va ser l’encarregat de clausurar la jornada, a més d’agraïr la presència a tots els veterinaris que van exposar casos clínics, a les empreses que van col·laborar i a tots els assistents.

Us podeu descarregar la gravació completa de la jornada fent clic aquí.