El Grup de Recerca de Parasitosi de la ramaderia i zoonosi parasitàries de l’IRNASA-CSIC ha identificat i caracteritzat les aquaporines de l’espècie Ornithodoros moubata com a diana per generar una vacuna davant aquesta paparra tova transmissora de la Pesta Porcina Africana (PPA).

“La presència al medi antròpic o domèstic d’aquestes paparres dificulta enormement l’eradicació de la PPA a les zones endèmiques, incrementa el risc de reintroducció de la PPA a països dels quals ja es va eradicar, com Espanya i Portugal, i afavoreix l’endemització i la persistència als països que ha envaït més recentment, com els caucàsics, Rússia, els països d’Europa de l’Est, la Xina o el Vietnam, entre d’altres”, apunta l’investigador de l’IRNASA-CSIC Ricardo Pérez Sánchez, primer autor del treball.

En la lluita contra les paparres, el mètode tradicionalment emprat han estat els acaricides químics, però aquests productes presenten nombrosos inconvenients com el desenvolupament de resistències, la contaminació ambiental i la seva ineficàcia davant d’aquest Ornithodoros.

En aquest context l’equip de l’IRNASA-CSIC treballa enfocaments alternatius, com són el desenvolupament de test diagnòstics i noves vacunes davant d’aquestes paparres, que permetin localitzar les seves poblacions, tenir-les vigilades i eliminar-les si és possible, facilitant la prevenció i el control de les malalties que transmeten.

Les aquaporines, unes dianes clau a les paparres

El treball publicat recentment se centra en unes proteïnes diana concretes, les aquaporines. Aquestes proteïnes s’encarreguen de transportar aigua a través de les membranes biològiques i exerceixen un paper fonamental en diversos processos fisiològics vitals per a la paparra, incloent-hi l’alimentació.

L’equip de l’IRNASA-CSIC compta amb dades del transcriptoma i del proteoma de les glàndules salivals i de l’intestí d’Ornithodoros moubata obtinguts en projectes previs. A través de data mining o mineria de dades, van identificar més de 20 transcrits anotats com a aquaporines i en van seleccionar set que tenien marcs de lectura complets, és a dir, que codificaven una aquaporina sencera d’O. moubata.

Un conjunt de 12 pèptids immunogènics

Després d’aquest estudi estructural, tridimensional i immunogènic, l’equip de l’IRNASA-CSIC va concloure que, per convertir les aquaporines en dianes vacunals, el més apropiat era dissenyar pèptids immunogènics, pèptids capaços de generar anticossos específics. Així, van dissenyar un conjunt de 12 pèptids immunogènics per bloquejar totes les aquaporines identificades.

“Si aconseguim boquejar la funció de totes les aquaporines alhora és molt probable que la vacuna exerceixi un efecte protector intens davant d’aquesta paparra. Si només en bloquegem una o dues l’efecte protector pot ser que es dilueixi, perquè la resta de les aquaporines potser compensen la pèrdua de funció induïda per la vacuna”, precisa l’investigador de l’IRNASA-CSIC, que avança que el proper pas serà un experiment de vacunació en conills.

*Imatge de portada: IRNASA-CSIC.