El Grup Operatiu de prevenció davant de la peste porcina africana (PPA) (GO PREVPA) està treballant juntament amb l’Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC) per posar en marca plans de bioseguretat per a les granges de porcí en extensiu amb la intenció de delimitar la transmissió d’agents patògens, com pot ser la PPA.

En aquest cas treballen en la transferència d’eines innovadores de bioseguretat amb la finalitat de reduir els riscos associats a la fauna silvestre, principalment el porc senglar.

La primera fase consisteix en la recopilació d’informació general, així com dels punts potencials o accions de risc. En una segona fase s’elabora un pla d’acció específic per a cada granja, que es lliura al ramader, on s’enumeren i classifiquen els riscos i es proposen mesures de mitigació (prioritàries i alternatives) per reduir l’exposició a cada punt de risc. Mesos després, en una tercera fase, les explotacions s’auditen novament per avaluar-ne el grau d’implementació.

Aquests plans personalitzats d’accions específiques de bioseguretat en ramaderies extensives porcines han de contemplar tots els tipus de risc, jerarquitzar-los i prioritzar actuacions. Per això, es descriuen, geolocalitzen i fotografien els punts d’aigua, alimentació, tancaments, etc., amb la intenció d’identificar totes les àrees de risc i recopilar la màxima informació possible. A més, es tracta que sigui un pla d’acció pràctic, és a dir, que les mesures proposades puguin ser abordables pel ramader, tot recalcant sempre que el risc zero no existeix, que es tracta d’atenuar el risc al màxim.

Els resultats de les explotacions ja analitzades demostren que la majoria dels punts d’interacció de risc alt o molt alt estan associats a abeuradors, especialment fonts i tolls amb un diàmetre inferior a 20 metres. Per contra, els punts d’alimentació i els associats a instal·lacions per a la gestió del bestiar s’han categoritzat com a risc baix o molt baix.

Tenint en compte això, el següent pas és jerarquitzar les actuacions en funció dels riscos detectats, prioritzant buscar tant la segregació de l’ús de l’aigua entre espècies reservori com que cada abeurador sigui més segur. Les mesures proposades van des de la instal·lació de tanques permanents o d’accés selectiu fins a la substitució d’aquests punts per abeuradors artificials adaptats a cada espècie. L’estimació econòmica d’aplicar les mesures prioritàries suposa un cost mitjà per al ramader de 14.730 € a cada granja, 25,7 € per hectàrea i 799,4 € per cada punt de risc.